Varsoviae nata
per rete divulgata
ad omnia scitu digna spectans

Veneris die 29 mensis Martii 2024
AD NOVAM SEDEM:


Hae paginae nunc caducae sunt. Novam sedem Ephemeridis visitate, HIC:



Prima
Nuntii
Acta
Crater nugarum
Miscellanea
In orbe
Politica
Scientiae
Valetudo & medicina
Athletica
Oeconomia
Homines
Socialia
Percontatio
Religio
Opiniones
Insolita
Chronicae
Epistula Leonina
Sanctus
Matterae
In Tempore "Coronario"
Cultura
Historia
Biographiae
Cinemata
Libri
Cultus Civilis
Poesis
Ellenica
Gnomon
Otium
Ars vivendi
Periegetica
Crucigramma
Hebdomada aenigmatum
facetiae
Fabulae
Holmesiaca
Detector Vacca
Narrationes
Superbia & odium
Crabatus
Varia
Vita Latina
Textus varii
Scholastica
Epistulae lectorum
Tempestas
Qui simus
Archiva
Annus 2021
Annus 2020
Annus 2019
Annus 2018
Annus 2017
Annus 2016
Annus 2015
Annus 2014
Annus 2013
Annus 2012
Annus 2011
Annus 2010
Annus 2009
Annus 2008
Annus 2007
Annus 2006
Annus 2005
Annus 2004

POESIS

IMBER


PEIRE CARDENAL


PLOIA


Una ciutatz fo, no sai cals,

on cazet una ploia tals

que tuit home de la ciutat,

que toquet, foron forsenat.

Tug dessenero mas sol us;

aquel en escapet ses plus,

que era dins una maizo

e dormia, quant aisso fo.

Aquel levet, quant ac dormit

e fo se de ploure giquit,

e venc foras entre las gens.

E tug feiron dessenamens:

l’us a roquet, l’autre fo nus,

e l’autre escupi ves sus;

l’us trais petra, l’autre astella,

l’autre esquintet sa gonella,

l’us feri e l’autre enpeis,

e l’autre cuget esser reis

e tenc se ricamen pels flancs,

e l’autre sautet per los bancs;

l’us menasset, l’autre maldis,

l’autre ploret e l’autre ris,

l’autre parlet e no saup que,

l’autre fes metoas de se.

Et aquel qu’avia son sen

meravilhet se mout fortmen,

e vi ben que dessenat son,

e garda aval et amon

si negun savi n’i veira,

e negun savi non i a.

Grans meravilhas ac de lor,

mas mout l’an ilh de lui maior,

que·l vezon estar saviamen;

cuidon c’aia perdut son sen,

car so qu’ilh fan no·l vezon faire;

a cascun de lor es veiaire

que ilh son savi e senat,

mas lui tenon per dessenat.

Qui·l fer en gauta, qui en col,

el no pot mudar no·s degol;

l’us l’enpenh e l’autre lo bota,

el cuia eissir de la rota;

l’us l’esquinta, l’autre l’atrai,

el pren colps e leva e chai.

Cazen levan, a grans gambauts,

s’en fug a sa maizo de sautz,

fangos e batutz e meg mortz,

et ac gaug car lor fon estortz.


Cist faula es az aquest mon

semblans, et als homes que·i son:

aquest segles es la ciutatz

quez es totz ples de forsenatz;

que·l maier sens c’om pot aver

si es amar Deu e temer

e gardar sos comandamens;

mas ar es perdutz aquel sens.

La ploia sai es cazeguda

cobeitatz, e si es venguda

us orgolhs et una maleza

que tota la gen a perpresa;

e su Deus n’a alcun gardat,

l’autre·l tenon per dessenat

e menon lo de trop en bilh,

car non es del sen que son ilh,

que·l sens de Deu lor par folia.

E l’amics de Deu, on que sia,

conois que sessenat son tut,

car lo sen de Deu an perdut;

et ilh an lui per dessenat,

car lo sen del mon a laissat.


PETRUS CARDINALIS

(poeta Occitanus, c. 1180 – c. 1278)

IMBER


Urbs quaedam – quae, ignoro – fuit,

ubi permiro imbre pluit,

quo quisque incola urbanus

conspersus factus est insanus.

Furebant omnes praeter unum,

qui propter casum opportunum

ab imbre est defensus tecto,

apud se dormiens in lecto.

Is somno satur consurrexit

et iam post imbrem domo exit

ac civibus se suis miscet,

quorum absurda facit quisque:

hic gerit pallam, hic est nudus,

hic spuit sursum et fit udus;

hic saxum fert, hic fustem, ille

vestem in partes scindit mille,

hic pulsat alterum, hic trudit,

hic „Rex sum!” sese ipse ludit

lateribus adiungens manus.

Per scamna saltat hic insanus,

hic maledicit, hic minatur,

hic flet, hic risu numquam satur;

hic loquitur, sed de quo, nescit,

hic se deridens insolescit.

At is, cui mens permansit sana,

stupet tam multa facta vana,

vecordes esse hos coniectat

omnesque viculos inspectat

aliquem quaerens, qui sit catus,

spe vero tandem est frustratus.

Videntur cives ei miri,

sed plus mirantur eum viri,

cum vident sobrie agentem,

putantque perdidisse mentem,

non facit nam, quod ei, idem.

Quisque se ipse putat quidem

integrae mentis ac astutum,

at eum rabie imbutum.

Hic ei os, hic collum ferit.

Fugere nequit, metu perit.

Hic verberat, hic trudit dire.

Ex turba vellet is exire.

Hic trahit, lacerat hic latus.

In terram cadit sugillatus.

Surgens et cadens domum currit

fugiens turbam, quae tam furit.

Sordidus, quasi sine vita,

gaudet, quod hos effugit ita.


Mundi est fabula imago

et horum, qui hic vitam agunt.

Mundus est urbs, quam incolentes

sunt omnes ubique dementes.

Nam quid est sanum esse vere?

Amare Deum et timere

atque mandatis eius niti,

sed horum sumus nunc obliti.

Opum cupiditas est imber,

ex qua hominibus se infert

superbia malignitasque.

Haec mala foedant gentes quasque.

Si Deus quem ab his custodit,

vulgus ut stultum eum odit

et quia eum esse cernit

non ea mente, quam se, spernit

et pium ut insanum ridet.

Amicus Dei omnes videt

integra mente indigere

defectu pietatis verae,

at eum putant furibundum,

nam eius mens non amat mundum.


Vertit Latine Nicolaus Simonides



scripsit Nicolaus Simonides


  UTILIA

Bibliotheca Augustana
The Latin library
Latinitas Romana Salesiana
Poesis Latina Hodierna

  VARIA

  SCRIBE NOBIS

 

Latine loqui disce!!


Subnotationes fient
ante finem Septembris.

==============

=============

AMICI EPHEMERIDIS: